Coses que mai t' he dit però anava escrivint.

Estimadíssim Licantrop, estic a una classe que no són ciències precisament i començo a agonitzar d' un aburriment profund que se'm farà etern, ho veig a venir. No sé què m' incita a escriure't sabent que el més provable és que no ho llegeixis mai, però crec que això és el de menys. Necessito explicar-te algunes coses, no n' hi ha cap de dolenta, tot és per un demà millor, decidit amb la mà al cor i si hagués pogut, amb el cor a la mà. Procurant que sigui el més breu possible i com sempre, esquivant la hieràtira. Fa dies que hi penso, crec que vaig començar a processar-ho el mateix dissabte, mentre descansaves de mi i et refeies amb els teus amics, companys al parc. És curiós, si el que dic esdeveneix imparcial, haurà sigut un cercle, circumferència perfecte. Comença i acaba allà mateix. No dic que sigui un final ideal, perquè el que acaba, deixa de seguir per aquesta raó, que ja no és ideal. Però ha tingut un principi i un final, no ens podem queixar. Un final tan ambigü com el principi, i no t' ho penso recriminar, mai. Han sigut les circumstàncies, i potser l' apagament de la vehemença amb què et desitjava. No et vull lligar a res, però tampoc soportaria el contrari. És per això que em vull despedir de bon grat, guardant les formes i enyoran-te. Ho has fet molt bé, ho he fet molt bé, hem estat fantàstics.

IT'S NOT HÄAGEN DAZS

Perquè els millors productes i el tracte amb els
clients, no els trobarem a les multinacionals.

Agradaïments a: Andresa Sartor,
Gelateria La Patagonia, La Rambla, 116, Barcelona.

Projecte de Mercè Mallenco i Carla Andradas.

TEORIA DE PONTS.

La teoria de ponts sosté que cada persona és un país i que les persones que l' envolten són ponts amb diferents fonaments.

FES CLICK AQUÍ.

Adéusiau estiu.

Haremos planes, desplanes y despegaremos aviones en tierra este puente. Pero te pondrás algo más que calzones rosas. Ya es invierno Jordi, ya sopla el viento.

Justo hace un año.

Espejos ebrios, reflectan mentes serenas.

No serás capaz de odiarme.

08:47:22 pm.

08:47:34 pm

08:48:12 pm

08:48:31 pm

Desglose primaveral, desglosando el otoño, una vez desglosada la primavera.

Love of lesbian, 1999, Incendios de nieve.

Lo que se cuece entre cortinas de lluvia.

Edad desechable.

Seventeen.

I el fet que el dominés una llum clarament incontrolable, encara el feia més lluminós, més càlid, més flamejant. Tot plegat era un joc poca-solta, però sens dubte, près amb filosofia.

Desglose Primaveral, mai va ser dona de gaires regularitats, un gran descuid amenaçador l' atacava cada vegada que intentava mirar el futur, això feia que estigués atrapada en un present absolut, la qual cosa, faría que el visqués amb més energia que cap altre. Excepte l' home de Criterio Hojalata, ell n' era el responsable, tant càlid, tant pacient, tant tranquil, tant deixat i amb una ànima meticulosament empolainada. Ell li havia encomanat la malaltia d' atrapar-se en un present i abandonar els atacs ferotges de l' especulació per sempre més. Tots dos portaven barret, cap d' ells es pentinava. Això era viure, això era vida.

http://www.fotolog.com/criteriohojalata/68284227

You can fall, you can die. You can let you become a jumper. You can jump between mountains and homes, homes and mountains.

Mi primera combustión, Love of lesbian.

Seis años después reapareces y hablando sola resumes tu noria de vida en un solo café. Y curado al fin, me permito el lujo de observar tu pelo raro y creo que ahora fumas demasiado. Y hablas como si te hubiera preguntado de quién te vengabas todo el tiempo que yo estuve a tu lado. Y aun no sé a qué diablos viene ahora tu llamada, tiembla tu cuchara y eso nunca queda bien. Di, di la verdad, llevas tiempo sin romper muñecos. Pasados unos meses alguien me ajustó de nuevo y queda un poco lejos cuando me incendiaste y ya soplaron las cenizas, volaron las cenizas.

http://www.youtube.com/watch?v=4Sgvboh1_EE&feature=related

Perfect time.

The new way is waiting you, is waiting me, is waiting us and now, I cannot understand why she is running, if she does not stop, she might fall run out. I don't love the rush so we're living the perfect time.

.aaa.

Quan perdem el cap, el cor és l' únic que el pot trobar.

Estimat ésser inexistent.

Que li agradi la meva aquarel·la i que se'n rigui de les desgràcies que es veien a venir. Que celebri el que no s' ha de celebrar i que sudi de sant valentins i aniversaris. Algú que retrati ànimes i no rostres, algú que pateixi amb mi, però que no es moltesti per res. Que sigui pacient i que tingui temps per tot.

Tranquil, descuidat, amable i sonat. Que li apassiónin els versos bruts de Bukowski. Que mori per la literatura i que m' ensenyi curiositats del sud. Que aném per barcelona i cantem Sabina o Russian red, tan li fa. Entens Danielo?

SONG: THE LIBERTINES, WHAT KATIE DID

Ànima en negatius digitals.

Per molts colors que hi vegis, si en vols una imatge sincera de mi, hauries de canviar el mode d' estampats per un de blanc i negre. Ni rosa, ni violeta, ni blau ni verd, ni groc ni sepia. Avui no puc parlar massa sobre la primavera, encara menys de l' estiu. Tinc ganes que m' abraci la calidesa de l' hivern, però només puc parlar de la tardor.

Qui n' ha begut, Mishima.

Qui n'ha begut en tindrà set tota la vida, qui ho ha deixat ja no suporta el pas dels dies. Enganxa més que l’ heroïna i és tan eficaç com l’aspirina. Diu que et transporta a un altre planeta t’ inflama el cor amb mil somriures i del cel fa caure espurnes d’or per cada moment que tornes a viure. Jordi.

http://www.youtube.com/watch?v=6yEHSPq6X-s

Inexperts en viure.

Per molts tallers que freqüentem, mai serem experts en arreglar cors trencats i fer reviure somnis que s' esvaeixen.

Ara que no hi ets, et trobaré a faltar.

Quan la nevera està plena d' efecte i conprensió, no cal coure la carn ni rentar la fruita. Tot és més mel·lós quan ha passat per pocs procediments, per poques mans, només per les nostres. Les teves i les meves.

Y cuando el tiempo pasa con nuestro señor adverbio "DEMASIADO" acompañado por el fugaz pronunciar de la palabra rápido, es cuando nos apresuramos con las cremas para vivir a contra reloj. ¿Y de jóvenes, amortiuamos nuestro corazón con carícias de romero? Esperamos toda una vida para subirnos al tren de la oportunidad de la felicidad, cuando pasa, te deslumbra y se va, sin tí, córre, píllale.


47

Ricard.

Tú que tanto amabas las luces de colores y bailes a toda hora, hoy te ha tocado hacerte mayor. No está mal eso de envejecer, no está mal (insisto).

http://www.flickr.com/photos/desgloseprimaveral/3786220377/?addedcomment=1#comment72157621937615492

Noemí.

Por mucho que salpiques, no me das miedo brujita, sé que nunca vas a marcharte de mi charco de amistad, por lejos, por cerca que estés de enloquecer, está demasiado buena esa agua que nos rodea, y el sol sopla con el viento a nuestro favor. Por mucha envidia que me intentes dar mostrandome tus calles y avenidas repletas de gente, sé que te encantó mi señor miércoles hácia una vida tranquila al igual que esas calles sin aparadores y vistas al Montseny. Vuelve a mi charco TRAGA-PUTAS, hará más sol y menos calor.

http://www.flickr.com/photos/desgloseprimaveral/3776328277/

Mariona.

Así eras tu de resplandeciente el jueves pasado.

Así te movías detrás del escenário urbano.
Así enloquecías buscando un vestido ajustado.
Así te quejabas de sed después de unas horas por calles estrechas.
Así te reías escuchando mis rípios.
Así pedías salsa barbacoa en el paraíso de comida rápida.
Y así te veré este martes, llena de vida y movimiento.

http://www.flickr.com/photos/desgloseprimaveral/3775859855/

Puede que tardes un poco más de mañana en volver.

Ponte en mi lugar, es un delito atropellarme des de un trailer de amor en el pretérito y ahora no querer venirme a ver en el hospital del desamparo. Mientras te espero, dibujo corazónes de aliento en las paredes grises y blancas. He recibido alguno que otro ramo de flores azúl eléctrico, sin embargo, antes de acostarme, esas flores se marchitan, y ese azúl se vuelve pálido. Dicen que no las riego y eso es cierto, no sé por qué no respondo, no sé por qué no las puedo amar.Quizá no tengo fuerzas, quizá todo el efecto lo guardo para tí, quizá las dos cosas a la vez. Y cuando me lleban la verdura sin sal, guardo un poco para tí, y veo que es ya el anochecer y aún no he tocado el almuerzo, ni la sopa de comer, ni la verdura para las artérias intoxicadas de desamor, poco más tarde, pierdo las fuerzas, me acuesto, y sueño con quién puedes estar, cómo te debes sentir. Es entonces, cuando especulo cómo lo podrás amar, eso me hace revivir. Me levanto de la cama, me pongo las chancletas, y abro un poco la ventana. Ya es de madrugada y mi compañía es la soledad junto a la maceta de geranios. Veo la escarcha en los árboles de enfrente y deshojo una flor. Así, ris-ras, ris-ras... El último pétalo rugoso me dice la verdad. Me quieres a mí. Luego me acuesto aunque ya es de madrugada. Unos minutos más tarde, llega el almuerzo de nuevo, y con el recuerdo de la salida de sol y no de la puesta de sol, te vuelvo a guardar un poco de mi almuerzo y un poco de merienda. Esta noche, te guardo toda la verdura, no quiero curarme del recuerdo, perder la pátria potestad de mis párpados y acostarme, ya, dormido. Sueño con las estrellas fugaces que me prometiste ver este verano, juntos, solos, abrazados, muertos de calor, de arder y no soltarnos. Voy a pedir un deseo. Despertar contigo mañana. Y ya estamos a treinta y uno en un mes de veintiocho, por supuesto, tu sigues en la cama de tu amante y no en la mía de sabanas de hospital y olor a demacrado. Por el olor de la brisa, creo que ya es verano. ¿Qué es de nuestra promesa? Y a estas alturas, tan bajas a tu lado y tan distantes al tratarse de hablar de nuestro corazón ahora en porciones exactas, pero las tuyas, no tienen nada a ver con lo mio. Comprendo que no debí fiarme de la pasión, pero fueron tiempos tiernos y cada lugar, por laberinto complicado que fuera, era idílico, a tu lado, por supuesto. Era y será marabilloso, de momento, siento en diferido.Y las promesas y el sentimiento y los besos... No me lo quitan tus reproches que me dedicas cada vez que intento ser amable con mis ojos, de lágrimas o sin ellas, pero que siempre están llorando y mis gestos, y cada vez que me encojo de hombros, siento el deseo de remplazar el movimiento vago por un abrazo, para sentirte un poco más cerca y no tan lejos. Si solo se tratara de pasión me buscaría a otra que se pareciese a tí, pero no es la suerte, o la desgrácia, (perdóname si me confundo de términos, pero me hiciste volar de tal manera, que ya no sé como poner los pies en el suelo sin temblar). ¿Cuánto va a durar vuestro pacto y cuando va a reempez r nuestro amor? Yo te espero, lleno de tubos más largos que mis dudas y de agujas que poco a poco, me van penatrando a la yugular. Me medico por tu auséncia, tu vas a ser mí marcapasos. Para toda la vida, me lo dice Señor Geránio cada amanecer, mi único amigo.

Este éxito sigue siendo mío.

Habías triumfado, y nos decías que lo asumias, que cada acontecimiento, bueno o malo, uno se tiene que hacer cargo. Te llenabas la boca con palabras de alquiler y los otros te escuchaban con admiración, les sorprendías a todos los presentes en la hoguera del sueño oscuro, menos a mí, que en un descuido entre elogio y elogio te dije: "Si subies las escaleras congelador con exquisita precisión. Me pregunto si sabras bajar las escaleras del éxito con tal coordinación" Te quedaste helado, perplejo y me gustó mucho que tambien fueras tan eficaz a la hora de autodestruirte. Entonces respiré tranquila porque supe que este éxito sigue siendo mío.

Laura.

Aquesta carpeta verda sense costures passava per les teves mans tot l' any passat, amunt avall, avall i amunt, ara potser l' aparcaràs tot i que sents gran devoció pels plànols de futur que t' hi esperen a dins, ara creus més convenient que és hora de tenir una vida tranquil·la i aburrir-te al sofà, o a la platja, tan li fot. L' objectiu és passar el temps, matar-lo, estripar en ment els papers que et porten al passat i aprofitar només la carcaça de cada oportunitat. Avui o demà, potser més tard, mai sa sap, ens trobarem i t' haurem de tornar a acompanyar quan es faci fosc i per molt que rondini mentres fumo, m' encanta arribar tard a casa, i la teva por pels carrers foscos m' apassiona.

Suposo que et deus estar posant cremes a la cara, portes les dents respallades minuciosament fa vint minuts i encara rondes amb calçotets sense parar quiet, sense saber-te què posar, i com baixar-te el remolí que et neix a la dreta del teu caparró. Jo escric sobre el que fas o podries estar fent mentre m' entristeixo i penso en possibles colors afectius pels pètals que penjaràn de la finestra de la meva habitació per no sentir-me tan lluny, i una mica més a prop. Fa uns quants dies, vaig viatjar a lo obscè, a la fi de la meva compassió sense la calidesa que abans t' envoltava i m' encomenaves sense cap mena de recança, al mateix dia vaig començar a suspirar troban-te a faltar.

Avui tens una cita molt important, que des del teu punt de vista, et canviarà la vida, i des del meu, et deixarà indiferent, però d' una altre manera, no de qualsevol manera, sinó de la seva. Ara viuràs amb les "love rules" i no serà complicat, però tampoc tan lleu com et penses. Buscaves compromís? Estar lligat eternament a algú fins que n' arribés a la fi? Bé, si buscaves això, et puc donar l' enhorabona perquè ja ho tens, a més, amb un cabell envejable per a una servidora. El que
em pregunto constanment és com ha pogut creuar la barrera parcial que hi ha entre la simpatia, a l' atracció i de l' atracció a l' ingènü engany de l' amor. De fet, hi ha moltes més altres preguntes que ronden pel meu cap de trons, i et puc assegurar que no estàn carregades d' ira ni d' enveja, al menys, ara. Bé, quan m' ho vas dir, més que enveja va ser una impotència, que algú tan vulnerable hagués sigut capaç de plantejar-te inconscientment si era el teu alicient o no. El resultat d' aquesta hipòtesi va trasbalsar més que una prova d' embaràs, però un fill es té per sempre, un amor qui sap (això m' alleuja aleatòriament). Potser li donc la importància que ni tu ni ella junts li donareu mai. Potser. O potser em preocupo perquè qui s' ha quedat sense alicient ara, sóc jo.
Vulguis o no, és una dificultat moral a afegir haver de prescindir del que abans era el teu motor, perquè jo encara tenia gasolina, per arribar una mica més lluny si més no. Potser buscaves la manera de viure amb no tanta grolleria, potser buscaves tendresa, i jo d' això, (afirmo sense mai veure'm obligada a discrepar), no en sé. A lo millor, o a lo pitjor, (no sé quin terme hauria de fer servir), és perquè no n' he sentit mai la necessitat, o perquè mai n' he tingut ocasió, o perquè mai l' he valorat prou per posar-la en pràctica. Qui sap.

Ya me han contado hasta ocho, Charles Bukowski.

Desde mi cama

observo

3 pájaros
en un cable

de teléfono.

Uno se va
volando
luego
otro.

Queda uno,
luego
también él
se va.

Mi máquina de escribir está
silenciosa como un sepulcro.

Y yo me he quedado
reducido a observar
pájaros.

Simplemente he pensado
que te lo debía
contar
cabrón.

http://www.youtube.com/watch?v=0vGXamA9iac

MAI EM VAIG SABER DECIDIR PELS GUSTOS, AMARGS O SUAUS, PICANTS O DISCRETS.

http://www.flickr.com/photos/desgloseprimaveral/3756195233/